Recitació poesia

Després de varis dies buscant poesies, vaig trobar l’arribada de Dolors Monserdà i Vidal. A simple vista, no em va semblar una poesia complicada i vaig llegir-la un parell de cops.

Vaig decidir recitar-la davant de tota la classe, perquè em recorda la imatge que tinc els divendres quan arribo a casa. Durant la setmana visc a Barcelona i els caps de setmana a Berga. Hi ha moments en què desitjaria arribar a casa abans d’hora i  com diu l’autora “sentir-me arreu tot pler”.  

Encara que la poesia faci referència a l’arribada de la primavera, per mi, arribar al carrer i veure casa meva, és un sentiment molt profund  que em desperta moltes emocions. Mentre la llegia, em sentia molt identificada, i aquesta va ser l'escollida: 

L'ARRIBADA

Des del peu de la pujada
ja veig sobreeixir els rosers
brodant amb ses branques tendres
los cantells de la paret.

Ja sento les flaires vostres,
gessamins i llimoners,
aquesta flaire de casa
que no es confon amb cap més. 

Ja veig ma cambra volguda....
los finestrals són oberts
com amics que m'ofereixen
l'aixopluc de son recer.

¡Ja so dalt! Ja so a la casa
i arreu me sento a tot pler.
¡Oh, les plantes benvolgudes
del meu jardí sempre verd!
¡Quin esplet de fulles noves
les acàcies i ametllers!

Les branques de la perera
per sobre el ban s'han estès
i el gessamí amb ses flors blanques
damunt seu fa d'encenser. 

¡Valga'ns Déu! ¿I la mimosa?
¡quina florida que ha tret!

¡Oh, que hermós! ¡Al cim de l'arbre

penja un niu que sembla un bres!

I allà dalt de la teulada

¡hi ha tot un vol d'aucellets!
¡Benvinguts, que llar on nien
diu que Déu la beneeix!

Dolors Monserdà i Vidal

Com a reflexió de l'exercici, m’agradaria destacar que després de la recitació, els altres cops que he hagut de fer una exposició davant de la classe, he tingut un concepte molt diferent d’exposició al que tenia abans. Abans em posava molt nerviosa, ara també estic nerviosa, però aquest grau ha disminuït i ja començo a treure-hi la importància.