Un dels conceptes que hem treballat a la classe d'UDTIC és el connectivisme: el punt d'inici del connectivisme és l'individu. El coneixement personal es fa d'una xarxa, que alimenta d'informació a organitzacions i instituions, que al seu torn retroalimenten informació en la mateixa xarxa, que finalment acaba proveint nou aprenentatge a l'individu. Aquest cicle de desenvolupament del coneixement permet als aprenents mantenir-se actualitzats en el camp en el qual han format connexions.
Segons diferents autors, podem entendre el connectivisme com:
- George Siemens (2005), el connectivisme és la integració dels principis explorats pel caos i les teories sobre el treball en xarxa, la complexitat i l'autoorganització. Al igual que en certs corrents del constructivisme, l'aprenentatge i el saber es basen en la diversitat d'opinions. El connectivisme preconitza que l'aprenentatge es pot produir fora de l'individu (en una organització o en una base de dades) i que les capacitats per aprendre són més crítiques que el que se sap. Aquest autor esmenta que actualment es donen situacions on cal prendre decisions sense que doni temps per aprendre. En aquests casos, és molt valuosa l'habilitat per connectar amb les font del coneixement aplicables al cas. Cuidar i mantenir les connexions és necessari per facilitar l'aprenentatge continu. Així mateix, l'habilitat per veure connexions entre camps, idees i conceptes és fonamental. L'aprenentatge connectivista intenta aconseguir un coneixement acurat i al dia. Saber discemir les informacions rellevants en cada moment per prendre decisions esdevé clau; l'autor esmenta que "la presa de decisions és en si mateixa un procés d'aprenentatge".
- Downs (2006), el connectivisme suposa l'assumpció que l'aprenentatge és essencialment un procés de creació de xarxes. Aquest, defineix el coneixement connectiu com el fonament espistemològic del connectivisme. Perquè dues entitats es considerin connectades, una de les propietats d'una d'elles ha de conduir a, o convertir-se en, propietat de l'altra entitat; el coneixement resultant d'aquest tipus de connexions és el coneixement connectiu. Les xarxes d'aquest tipus de conexiement tenen quatre característiques:
- Diversitat: proporcionen el màxim espectre possible de punts de vista?
- Autonomia: els individus cognoscents contribueixen a la interacció per voluntat pròpia, d'acord amb el seu propi coneixement, els seus valors i les seves decisions o actuen per influència d'algun factor extern que busca evidenciar cert punt de vista, i no per la raó i la reflexió?
- Interactivitat: el coneixement resultant és el producte de la interacció entre els membres o és una simple suma de les perspectives dels membres?
- Obertura: existeix algun mecanisme perquè una determinada perspectiva s'introdueixi en el sistema, sigui escoltada i permeti que la resta interactui amb ella?
