Al final d'UDTIC entre d'altes coses, he conegut noves eines amb les que puc treballar tant directe com indirectament a l'escola. Algunes d'elles permeten que els propis alumnes les treballin a l'aula i altres, ens ofereixen possibilitats de treballar materials per als alumnes. Totes elles són molt interessants i de ben segur que les podré anar utilitzant...
A continuació, us exposo la maleta TIC que he anat creant al llarg d'aquest semestre:
Als companys d'UDTIC de la facultat els he ensenyat el funcionament de la PDI i també els he mostrat escoles on utilitzen aquests recursos, entre d'altres. El següent enllaç, ens readreça a l'eina PADLET la qual m'ha servit per poder organitzar la informació i compartir-la amb els meus companys: La pissarra digital interactiva
Un dels conceptes que hem treballat a la classe d'UDTIC és el connectivisme: el punt d'inici del connectivisme és l'individu. El coneixement personal es fa d'una xarxa, que alimenta d'informació a organitzacions i instituions, que al seu torn retroalimenten informació en la mateixa xarxa, que finalment acaba proveint nou aprenentatge a l'individu. Aquest cicle de desenvolupament del coneixement permet als aprenents mantenir-se actualitzats en el camp en el qual han format connexions.
Segons diferents autors, podem entendre el connectivisme com:
George Siemens (2005), el connectivisme és la integració dels principis explorats pel caos i les teories sobre el treball en xarxa, la complexitat i l'autoorganització. Al igual que en certs corrents del constructivisme, l'aprenentatge i el saber es basen en la diversitat d'opinions. El connectivisme preconitza que l'aprenentatge es pot produir fora de l'individu (en una organització o en una base de dades) i que les capacitats per aprendre són més crítiques que el que se sap. Aquest autor esmenta que actualment es donen situacions on cal prendre decisions sense que doni temps per aprendre. En aquests casos, és molt valuosa l'habilitat per connectar amb les font del coneixement aplicables al cas. Cuidar i mantenir les connexions és necessari per facilitar l'aprenentatge continu. Així mateix, l'habilitat per veure connexions entre camps, idees i conceptes és fonamental. L'aprenentatge connectivista intenta aconseguir un coneixement acurat i al dia. Saber discemir les informacions rellevants en cada moment per prendre decisions esdevé clau; l'autor esmenta que "la presa de decisions és en si mateixa un procés d'aprenentatge".
Downs (2006), el connectivisme suposa l'assumpció que l'aprenentatge és essencialment un procés de creació de xarxes. Aquest, defineix el coneixement connectiu com el fonament espistemològic del connectivisme. Perquè dues entitats es considerin connectades, una de les propietats d'una d'elles ha de conduir a, o convertir-se en, propietat de l'altra entitat; el coneixement resultant d'aquest tipus de connexions és el coneixement connectiu. Les xarxes d'aquest tipus de conexiement tenen quatre característiques:
Diversitat: proporcionen el màxim espectre possible de punts de vista?
Autonomia: els individus cognoscents contribueixen a la interacció per voluntat pròpia, d'acord amb el seu propi coneixement, els seus valors i les seves decisions o actuen per influència d'algun factor extern que busca evidenciar cert punt de vista, i no per la raó i la reflexió?
Interactivitat: el coneixement resultant és el producte de la interacció entre els membres o és una simple suma de les perspectives dels membres?
Obertura: existeix algun mecanisme perquè una determinada perspectiva s'introdueixi en el sistema, sigui escoltada i permeti que la resta interactui amb ella?
Segons la pàgina web del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ( Educat 2.0 ) educat 2.0 és el programa que agrupa totes les actuacions d'aquest departament, per promoure l'ús dels instruments digitals en els processos d'ensenyament i aprenentatge.
Aquest projecte té com a focus principal que els alumnes adquireixin la competència digital i contribuir al desenvolupament de competències de caire transversal, com és la competència d'aprendre a aprendre, per facilitar-los un aprenentatge més autònom i personalitzat.
El programa Educat 2.0 desplega diferents tipologies de cursos de formació i accions d'acompanyament, es vol potenciar la xarxa docent educat 2.0 per estendre-la a tots els professors. Aquesta xarxa vol ser l'espai comú que permeti l'intercanvi, la reflexió i la col·laboració entre els docents que incorporen l'ús de les TAC a la seva pràctica a l'aula.
Procés d'aprenentatge
Primerament, vaig buscar als marcadors de Mister Wong la paraula educat 2.0 peròles pàgines webs que em sortien no em donaven la informació necessària per a poder descriure de quin tipus de projecte es tractava. Vaig optar per obrir el navegador Google Chrome i vaig posar les mateixes paraules, vaig trobar un enllaç que em portava directe a la pàgina web del Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i és d'allà on vaig treure tota la informació. També vaig fer servir el pearltrees per fer l'esquema d'aprenentatge.
Reflexió
Crec que fins ara encara no he tret el màxim rendiment de les eines GITIC que hem aprés a les diferents sessions del mòdul. Les he anat utilitzant esporàdicament i algunes més que altres, per exemple el Google Docs l'he utilitzat molt perquè tots els treballs que hem anat fent en grup al llarg del semestre, els hem compartit des d'allà. Altres que també he utilitzat més, són els marcadors socials que m'han permès buscar informació per a les sessions de seminari i he pogut guardar les pàgines web que m'interessava tenir a l'abast ràpidament. Les altres eines més o menys les podria dominar, però crec que em falta molt per aprendre sobre aquest món.
M'agrada conèixer eines d'aquest tipus perquè sempre va bé saber que hi ha recursos per a compartir informació, per a estar al dia del què a nosaltres ens interessa i per aprendre a aprendre. A més a més, trobo que l'exercici que hem anat fent d'omplir un bloc, és molt interessantperquè des d'allà podem compartir totes les nostres experiències quan siguem mestres i també ens podem enriquir de les experiències d'altres companys de l'àmbit. Un dels programes que em va fer gràcia d'aprendre va ser l'Scratch perquè recordo que quan feia primer de batxillerat volia fer un joc de matar palets amb una pilota i no ho vam aconseguir perquè no sabíem quin programa utilitzar i aquest ens hagués servit. Potser quan hagi conegut més el funcionament d'aquest, provaré de fer-ho i així podré donar l'objectiu per tancat.
No puc assegurar que utilitzaré totes les eines que he aprés durant aquests quatre mesos a curt termini, però a llarg termini crec que la utilitat anirà en augment. Primer m'agradaria centrar-me en aprendre a fons el funcionament de cada una d'elles i després començar-les a utilitzar, tot i que a base d'anar-ho provant és com millor aprendré a utilitzar-les. Trobo que hi ha eines molt interessants i que n'hi ha de diferents tipus i de diferent utilitat, fet que fa que les poguem utilitzar conjuntament i per a fer diferents tasques.
GITIC és una de les assignatures que m'ha despertat més interès durant aquest semestre, perquè totes les eines que hem après ens són de gran utilitat i més avui en dia que les noves tecnologies estan agafant un paper important a les escoles.
Charles Crook ha plantejat quatre models d'ús de l'ordinador en entorns educatius, formulant-los en forma de metàfores. A través de metàfores ens explica com la tecnologia ens pot ensenyar o ajudar a aprendre en funció del paper que juga l'ordinador. Els models que ens proposa aquest autor són:
La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor, reprodueix el model tradicional d'ensenyament - aprenentatge, l'ordinador tutoritza el procés d'aprenentatge realitzat per l'estudiant. L'interès que té aquesta utilització tutorial de l'ordinador es troba en la capacitat que té la màquina de reproduir alguns aspectes de la relació entre el docent i l'alumne.
Modalitat d'interacció a classe: Iniciació (docent) - Resposta (alumne) - Avaluació (professor) Interacció entre un alumne i un ordinador: Iniciació (ordinador) - Resposta (alumne) - Avaluació (ordinador). A continuació, l'ordinador inicia un nou cicle.
La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne, ús educatiu de l'ordinador centrat en l'alumne. Aquest, construeix idees a partir de la seva activitat exploratòria en un ambient d'aprenentatge per descoberta seguint un procés reflexiu i actiu; és ell qui "ensenya", donant instruccions a l'ordinador per indicar-li les tasques que ha de fer.
Aquesta metàfora, es pot relacionar amb el programa que vam utilitzar a la classe de GITIC: Scratch, que ens permet crear animacions, dibuixos o jocs i compartir-los a la xarxa. L'usuari és el que confecciona el personatge, els moviments del personatge, el fons, els sorolls i totes les característiques per arribar a l'objectiu proposat, i l'ordinador només segueix les instruccions.
La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador, els simuladors permeten un aprenentatge per descoberta. Són sistemes tancats en els que l'usuari pot manipular diversos paràmetres però no afegir-ne de nous. El grau de llibertat és limitat. Les simulacions fomenten la reflexió i l'acció en un entorn acotat però tenen el perill de simplificar en excés sistemes reals.
La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina, els infants haurien de treballar des de ben petits amb eines que els hi permetin gestionar i organitzar la informació i emprar eines de suport a la comunicació. L'ordinador proporciona una experiència mediada del món físic, es situa entre nosaltres i la realitat, ens dóna una visió indirecta del que passa però alhora ens proporciona eines molt potents. L'ordinador quan el sabem emprar correctament, ens allibera de les tasques més rutinàries i deixa la porta oberta per tal que ens centrem en els aspectes més reflexius, constructius i creatius.
Relacionant-ho amb algunes de les activitats realitzades a GITIC, podríem dir que aquesta metàfora és la que més hem utilitzat. Hem creat un compte de Twitter on nosaltres hem anat penjant documents compartits o opinions. Amb el servei Mister Wong tenim la informació que nosaltres cerquem ben etiquetada i a l'abast en tot moment, així com també hem anat penjant els nostres apunts al bloc. Google Reader ens permet estar al dia de totes les nostres pàgines d'interès i tenir-les allà guardades.
Aquestes metàfores estan molt bé determinar l'ús que s'està fent dels ordinadors. Cada vegada més s'estan introduint els ordinadors a les aules i penso que com a futur mestre va bé tenir coneixement de tota aquesta informació.
Les metàfores són un bon mètode per entendre l'ús dels ordinadors a les aules.
Segons la definició que trobem a la pàgina web de eduteka, la taxonomia de Bloom i la taxonomia revisada de Bloom són eines claus per als docents i pels encarregats del disseny de capacitacions. Benjamin Bloom va publicar la taxonomia original durant la dècada del 1950 i Lorin Anderson i Krathwohl van fer les revisions l'any 2000.
Aquesta última, és una actualització de la taxonomia revisada de Bloom que atén els nous comportaments, accions i oportunitats d'aprenentatge que apareixen a mesura que les TIC avancen i es tornen més omnipresents. Atén també, moltes de les pràctiques tradicionals de l'aula, però no aten les relacions amb les noves tecnologies, ni els processos i accions associades amb elles, així com tampoc fa justícia dels "nois digitals".
L'esquema que us enllaço a continuació, ens permet resumir la taxonomia de Bloom i veure els conceptes més clarament:
Per relacionar l'esquema amb algunes de les activitats que hem fet a l'aula de GITIC o COED ho faré esquemàticament i analitzaré cada idea clau per separat:
CREAR: aquesta primera idea és l'essencial, si no hem creat res, no podem donar pas a les altres. Crear ens permet programar, idear, dissenyar, entre d'altres i així ho hem fet amb els vídeos que vam fer amb el Windows Movie Maker o bé, quan vam crear-nos els nous comptes en diferents serveis o aplicacions que hem anat utilitzant durant el curs. Pel que fa a COED, vam crear una definició per entregar el qui ets tu o un decàleg per resumir les idees principals del llibre com parlar bé en públic.
AVALUAR: l'apartat d'avaluació també és molt important quan s'ha creat quelcom, no només per buscar els errors sinó per revisar que el que nosaltres volíem dir amb aquelles paraules, hagi quedat ben plasmat. En algunes sessions tant de GITIC com de COED, hem revisat els blocs d'algunes persones de la classe, per veure com ho estaven fent i per saber si s'adequava al criteri de correcció dels professors. A més a més, durant les exposicions d'identitat i territori, els alumnes de la classe vam haver d'avaluar l'exposició oral dels altres grups, basant-nos en els conceptes que havíem treballat a les dues matèries.
ANALITZAR: amb altres paraules també podríem dir enllaçar, comparar, organitzar, estructurar, entre d'altres. A les piulades que hem fet de GITIC al Twitter, hem hagut d'enllaçar informació que havíem cercat pel nostre compte i publicar-la, així com també a través del Cmap Tools o del Pearltrees hem organitzat informació. A COED, vam fer l'activitat de comparar el llenguatge verbal amb el llenguatge escrit i mitjançant un quadre, les diferències es veuen molt més clares.
APLICAR: pujar a un servidor, carregar, operar. Molta de la informació que hem anat rebent al llarg de les sessions de les dues matèries, l'hem anat penjant al bloc i així doncs, l'hem compartit a la xarxa. A més a més, el suport gràfic que vam utilitzar durant l'exposició de publicació digital, està compartit a la xarxa i la resta de companys el podem visualitzar.
COMPRENDRE: interpretar, resumir, classificar. A través dels marcadors socials que hem anat utilitzant com el Mister Wong, el Google Reader o bé el Pearltrees hem pogut classificar i resumir la informació que nosaltres desitjàvem tenir a l'abast. A principi de curs, també vam fer el resum d'algunes lectures de comunicació oral, escrita i digital per tenir-les a l'hora d'estudiar i facilitar-nos l'aprenentatge.
RECORDAR: reconèixer, descriure, identificar. Més d'un programa que hem utilitzat a GITIC era totalment desconegut per mi i a partir d'ara, els identificaré amb facilitat i ja sabré quin és el seu funcionament. També cal donar importància a l'aprenentatge d'alguns conceptes de COED que després d'haver-los treballat a l'aula, són més fàcils de descriure.
Per acabar amb la relació entre l'esquema i les dues matèries, m'agradaria destacar que hi ha activitats que no han sortit no perquè siguin menys importants, sinó perquè he volgut destacar-ne algunes de cada apart i potser també perquè d'altres no n'he sabut trobar la relació.
Penso que totes les activitats que hem realitzat al llarg de les sessions han estat molt interessants i útils tant per a la vida diària com per utilitzar-les en un futur a la vida laboral.
Pearltrees és un marcador social que ens permet emmagatzemar informació. Cada tipus d'informació que guardem, es converteix en una perla i aquestes perles les podem enllaçar entre elles, de manera que ens queda un arbre de perles amb tota la informació desitjada.
Un cop fet l'arbre, el podem compartir al nostre Twitter, al Facebook o bé amb altres usuaris que tinguin compte de pearltrees. Així com nosaltres també podem veure les creacions d'altres persones. Pel que fa al Twitter, podem integrar-lo al nostre compte pearltrees i d'aquesta manera, cada piulada que nosaltres fem amb algun enllaç, sens transformarà directament en una perla.
Aquest servei ens facilita la visualització de la informació cercada, ja que guardant-se en forma d'arbre és molt esquemàtic i molt ràpid de buscar el que nosaltres necessitem en aquell moment. Podem ajuntar la informació amb arbres diferents, separant-la per matèries o per àmbits i tenir-ho tot bé endreçat i a l'abast.
A continuació us deixo un vídeo on s'explica quin és el funcionament d'aquest servei pels que volgueu començar a utilitzar-lo (està en anglès però les instruccions es poden seguir bé) :
Us animo a fer un cop d'ull a aquest servei, sobretot a la gent que treballa en grup sovint, perquè és una manera ràpida i senzilla de compartir informació i de tenir-la emmagatzemada de manera clara.
