Hi ha gent que pensa que parlar en públic només és posar-se davant un grup de persones i explicar la lliçó sobre el tema escollit. Parlar en públic és molt més que tot això, requereix una preparació prèvia del discurs, un esforç durant i una avaluació posterior.
Com parlar bé en públic és un llibre en el que els autors ens ofereixen una sèrie de tècniques a tenir en compte abans, durant i després del discurs. Ens aquest llibre hi trobem apartats tan importants com la mirada, la posició del cos, la gesticulació, el control dels nervis, entre d’altres. Penso que pot ser un llibre molt interessant i molt útil per a la gent que ha de fer presentacions orals habitualment.
A continuació us deixo un decàleg, que vam fer en grup, de les idees més importants que ens ha aportat la lectura d’aquest llibre:
"Un NO com a resposta és el desavantatge més difícil de superar. Quan una persona ha dit NO, el seu orgull exigeix que no es contradigui. Més endavant, podria pensar que aquest NO hauria d'haver estat un SÍ, però l'orgull és més fort que aquest pensament. Un cop s'ha dit una cosa, l'ha de defensar passi el que passi".

- Preparar un guió amb les principals idees que es volen transmetre.
- Dominar molt bé el tema, tenir la introducció i la conclusió clares i preparades.
- Respirar profundament i somriure abans de començar l’exposició, traient importància al discurs.
- Començar poc a poc, utilitzant frases curtes i senzilles.
- Ser clar i breu. Fer ús dels connectors i vocalitzar bé.
- Fer servir pauses i fer canvis de to, utilitzant frases interrogatives i exclamatives.
- Observar el públic a través del feedback per veure quines són les seves reaccions. Podent així, adaptar el discurs segons convingui.
- Utilitzar suports gràfics i citar exemples per fer el discurs més amè.
- Ser positius i emprar l'humor per ser més propers al públic.
- Resumir els punts principals, resumir la introducció o bé formalitzar preguntes per concloure amb el discurs.
M'agradaria acabar aquesta publicació, amb un paràgraf del llibre que m'ha agradat i que és ben cert:
"Un NO com a resposta és el desavantatge més difícil de superar. Quan una persona ha dit NO, el seu orgull exigeix que no es contradigui. Més endavant, podria pensar que aquest NO hauria d'haver estat un SÍ, però l'orgull és més fort que aquest pensament. Un cop s'ha dit una cosa, l'ha de defensar passi el que passi".

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada